30 anys de l’ofrena dels balls a Sant Fèlix, enguany amb els Amics del Drac
L’ofrena dels balls a Sant Fèlix en el decurs de l’ofici solemne fa avui trenta anys. Els primers en fer-la van ser els membres dels Pastorets el 1981.
<br />Després de la repicada general de campanes a les set d’aquest matí per anunciar la festivitat de Sant Fèlix, s’ha obert al públic la cripta de la Basílica de Santa Maria i s’ha fet l’exposició de les relíquies de Sant Fèlix.
A dos quarts de deu del matí els balladors es troben tots i totes a la plaça de la Vila. És l’anada a ofici. Un cop arriben a la plaça Jaume I escampen les seves danses i davant la Basílica abans de fer efectiva l’entrada a ofici actuen conjuntament.<br />Poc després de les 10 del matí, un cop els administradors s’havien col·locat al banc del capdavant de la Basílica, ha començat ja l’ofici solemne a Sant Fèlix. Si l’any passat el presidia el pare Josep Maria Soler, abat de Montserrat, acompanyat de Jaume Berdoy, rector de Santa Maria, aquest any l’encarregat de presidir-lo ha estat mossèn Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu, com en alguna altra ocasió havia fet ja. Un ofici que ha estat televisat per quart any consecutiu per les càmeres de PTV.
Els integrants dels balls han hagut de matinar. Uns darrere els altres han dipositat ciris a la imatge del patró vilafranquí. Han anat transcorrent pel passadís central de la basílica i han acabat donant pas als Amics del Drac, els encarregats de protagonitzar l’ofrena floral. La primera i única ofrena fins la d’aquest dimarts l’havien feta el 1994.
La imatge de l’ofrena dels balls a Sant Fèlix es repeteix avui per tercera dècada consecutiva. 30 anys que van encetar aquest acte tradicional també els Pastorets, els primers en fer l’ofrena en el decurs de l’ofici solemne el dia 30 al matí.
Una vegada tot el públic i membres de balls, falconers i castellers han sortit de la basílica, ha tingut lloc l’aixecada de pilars de les colles castelleres de la diada de Sant Fèlix en el 48è aniversari del Monument als Castellers de la Plaça Jaume I.